Tot i que molta gent pensa que les Perseides són les úniques pluges d'estrelles que podem veure al nostre país, el cert és que els Dracònides no es queden. El seu període més gloriós es produeix entre el 6 i el 10 d'octubre, arribant al seu punt màxim del 8 al 9, és en aquest moment quan la pluja d'estrelles assoleix el seu punt àlgid. Per saber més sobre el tema, parlarem amb l'astrònom de l'observatori Fabra, Antonio Bernal.

- D'on provenen les Dracònides?

Com totes les pluges d'estels provenen d'escombraries que hi ha a l'espai i que som com eixams, llavors la terra en creuar un d'aquests eixams, xoca contra ells i el frec de les partícules contra l'atmosfera superior provoca aquest flaix que nosaltres ho observem com un estel fugaç. Les Dracònides són escombraries d'un estel que es diu Giacobini-Zinner. Aquest cometa va ser albirat per primera vegada el desembre de 1900 per l'astrònom francès Michael Giacobini i redescobert per l'alemany ErnstZinner en l'any 1913. Per aquest motiu va agafar el seu nom tant el cometa com la pluja de meteors que es pot veure en aquests dies.

- Existeix la possibilitat que passi l'estel i la terra pel mateix punt a la vegada?

Podria passar, però els estels que hi ha que creuen la terra tenen unes ordres que són molt conegudes que es poden extrapolar cap al futur, la possibilitat existeix, però no hi ha cap estel en aquest moment que suposi un perill. Per exemple, l'estel Halley creua l'òrbita de la terra en dos punts i poden passar milers d'anys fins que els dos coincideixin en aquests dos punts. És molt previsible amb temps d'antelació i de moment no patim cap perill de cara als pròxims segles.

- Quin és el millor moment per observar-les?

Les Dracònides és una pluja d'estels molt particular, primer de tot perquè no es coneix un índex, com es sol dir, una tassa horària zenital, un aspecte que indica com és d'activa la pluja i en aquest cas és molt variable.