COPE

Newsletters
Registrarme

PSICOLOGIA

La dictadura de la felicitat

Els experts i expertes adverteixen que la depressió somrient pot passar desapercebuda fins i tot als més propers.

Audio

Herrera a COPE CatalunyaBarcelona

Tiempo de lectura: 4'Actualizado 13:24

L'OMS estima que al voltant de 280 milions de persones al món sofreixen depressió. I les xifres es podrien haver incrementat amb la pandèmia: un treball liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en col·laboració amb Sant Pau, publicat en obert al Journal of Neurology, revela que la fatiga en els pacients amb postcovid està relacionada amb patir ansietat, depressió i apatia.

A més, un estudi publicat a The Lancet afirma que els casos de depressió major han augmentat un 28 % des que va aparèixer la COVID-19. No obstant això, els experts i expertes creuen que aquests números podrien ser encara més alts donada la quantitat de casos de depressió que no estan diagnosticats.

Entre ells ocupa un lloc important la depressió somrient, un tipus de depressió que pot passar desapercebuda fins i tot a l'entorn més proper.

"El terme depressió somrient fa referència als quadres depressius que cursen amb la simptomatologia típica associada a aquests trastorns, però en els quals el subjecte diagnosticat mostra un afany d'ocultació.

I aquest anhel redunda en una posició activa perquè les persones que l'envolten no percebin el malestar al qual està fent front", explica Vanessa Rodríguez Pousada, professora col·laboradora del màster universitari de Psicopedagogia de la UOC (Universitat Oberta Catalunya).

El fet que les persones que la pateixen s'esforcin a amagar el seu malestar es tradueix en una major dificultat per detectar-lo. Per això, els casos diagnosticats podrien ser una porció molt petita de tots els existents.

No obstant això, els qui la sofreixen experimenten el mateix malestar que una persona amb depressió típica. I, de fet, són conscients del que els passa. O, almenys, saben que alguna cosa no va bé.

Però hi ha diverses raons que els poden portar a intentar ocultar-ho. Una és creure que la seva obligació és ser feliç i que no poden mostrar emocions negatives.

"Actualment, vivim en una societat en què ser feliç és un imperatiu", afirma Rodríguez Pousada. "Al costat d'aquesta dictadura de la felicitat s'ha anat incrementant un individualisme des de l'òptica del qual es tendeix a menysvalorar les circumstàncies personals, socials i estructurals d'un sistema decidit a convèncer-nos que la salut i la malaltia estan lligades gairebé exclusivament a deficiències psicològiques personals; on l'autodeterminació i les capacitats pròpies són els eixos vertebradors del nostre benestar. Així, es pressuposa que estar bé o no estar bé depèn exclusivament d'un mateix."

Com explica la professora col·laboradora de la UOC, aquest missatge ha calat tant en la societat que hi ha persones que se senten culpables per experimentar malestar.

En elles, "al fet de patir una depressió se li sumaria la culpa per sofrir-la, assumint que nosaltres mateixos som els responsables, i, en una doble volta de rosca, es passaria de la depressió a la culpa, i de la culpa a la vergonya", indica.

"En conseqüència, la depressió representaria per aquests pacients la pròpia incapacitat per fer front a alguna cosa que hauríem de saber manejar i es revela com un significant de la pròpia feblesa.

  • Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado

" El resultat que això pot tenir és precisament el de no mostrar les veritables emocions i aparentar felicitat de cara als altres.

Malgrat intentar tapar el malestar, és possible que apareguin signes externs que puguin alertar l'entorn més pròxim.

Com explica Ferran Marsà Sambola, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, "alguns estudis diuen que les persones que experimenten una depressió atípica o somrient solen tenir més gana, dormir en excés i tenir una major sensació de pesadesa als braços i les cames, així com rebuig a les crítiques de les persones del seu entorn". Fins i tot poden mostrar pèrdua d'interès en activitats que abans els eren satisfactòries, afegeix Rodríguez Pousada.

La influència de les xarxes socials

Quant al tipus de persones que poden sofrir depressió somrient, no hi ha un perfil establert, ja que en aquesta hi intervé una realitat complexa de factors biopsicosocials.

No obstant això, les persones perfeccionistes, que sovint toleren pitjor les fallades, poden estar entre els qui la sofreixen si perceben la depressió com una debilitat i una carència personal.

Respecte a si és més prevalent en homes o en dones, no hi ha dades concretes, encara que, "si tenim en compte que vivim en una societat de signe heteropatriarcal, en què la demostració del món emocional i de les pròpies febleses està més estigmatitzada en els homes, els estereotips masculins podrien intervenir com un factor de vulnerabilitat en el cas de la depressió somrient per a aquesta població", explica la professora col·laboradora de la UOC.

En el que el conjunt d'experts coincideix és que les xarxes socials no ajuden al fet que es mostrin les emocions reals. "Vivim en una societat en què constantment hem de demostrar als altres que tenim una vida perfecta. Al meu entendre, això es reforça a través de les xarxes socials", indica Marsà Sambola.

També és l'opinió de Vanessa Rodríguez Pousada, que recorda que a les xarxes socials hi ha una tendència a mostrar la part reeixida d'un mateix, magnificant-la i enaltint-la de manera considerable.

"Al mateix temps, la comparació entre la pròpia vida i la suposada vida dels altres brolla com un joc de miralls enganyós, en què la realitat es difumina. Les xarxes socials poden aparèixer aquí com a autopistes per les quals es pot transitar sota l'ocultació del malestar. En aquest cas, podrien apuntar com el company de viatge ideal de la depressió somrient."

A Herrera a COPE Catalunya hem parlat amb la Vanessa Rodríguez Pousada, professora col·laboradora del màster universitari de Psicopedagogia de la UOC (àudio)

Escucha en directo COPE, la radio de los comunicadores mejor valorados. Si lo deseas puedes bajarte la aplicación de COPE para iOS (iPhone) y Android.

Y recuerda, en COPE encontrarás el mejor análisis sobre la actualidad, las claves de nuestros comunicadores para entender todo lo que te rodea, las mejores historias, el entretenimiento y, sobre todo, aquellos sonidos que no puedes encontrar en ningún otro lado.

Radio en directo COPE
  • item no encontrado

En directo

La Tarde

Pilar Cisneros y Fernando de Haro.

Reproducir
Directo La Tarde

La Tarde

Pilar Cisneros y Fernando de Haro.

Escuchar