COPE

El Mirall s’uneix al centenari de la imatge de Sant Josep de la Muntanya, venerada en un santuari de Barcelona

Àngels Arrabal, secretària de l’associació promotora, presenta la Missa d’aquest dissabte (11.00) presidida pel cardenal Omella, i el jesuïta Xavier Melloni parla de la pastoral ignasiana sobre la resurrecció

Audio

Tiempo de lectura: 5'Actualizado 07:27

Ignasi Miranda / Montse Roset

El programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja) ha parlat aquest divendres, 16 d’abril, de les celebracions pel centenari de la coronació de la imatge de Sant Josep de la Muntanya, talla venerada en un santuari situat al barri de la Salut de Barcelona. La inauguració és una Missa aquest dissabte (a les 11.00h amb transmissió per 13TV) presidida pel cardenal Joan-Josep Omella. A més, s’ha comentat l’experiència de transmetre, a molts ambients juvenils, l’alegria per l’esdeveniment de la resurrecció de Crist. Ha estat en una taula de testimonis amb la participació d’Àngels Arrabal, secretària de l’Associació de Sant Josep de la Muntanya, i Xavier Melloni, jesuïta i antropòleg. Arrabal ha explicat que la celebració d’aquest dissabte “consistirà en una acció de gràcies profunda i sentida, després que ha estat preparada durant molt de temps”. Ha comentat també que “estarà concelebrada pel bisbe Xavier Vilanova i alguns sacerdots vinculats al santuari, així com religioses i els diaques Ramon Ollé i Jordi Albert Garrofé”.

D’altra banda, la presidenta de l’Associació de Sant Josep de la Muntanya ha destacat que “la imatge és un Josep agafant el peu del nen Jesús, i està coronada no només canònicament sinó amb una aureola magnífica juntament amb la corona ordinària”. Igualment ha dit que “s’envien cartes a aquesta imatge i n’arriben de tot el món, actualment per Internet, com també per correu postal”. Arrabal ha recordat que “les monges, inicialment anomenades Mares dels Desemparats, van haver d’afegir el nom de Sant Josep de la Muntanya”. També ha explicat que “la Pia Unió va promocionar el 1921 la coronació canònica, partint de la idea que era el millor de tots els sants, fins al punt d’aconseguir que se’l coronés”. Ha citat Joan Pau II per definir la fundadora de les Mares dels Desemparats, la beata Petra de Sant Josep, com una “dona de cor de foc”. Ha subratllat que “va néixer el 1845 i va tenir una inclinació a estar pendent dels necessitats i dels vulnerables, fins que es va fer religiosa després de dues relacions de parella”. Arrabal ha afirmat, a més, que “va ser el bisbe de Màlaga qui va orientar Petra a fundar les Mares dels Desemparats, amb les 8 cases que va arribar a fer realitat en vida”. Finalment ha completat el perfil biogràfic concloent que “va venir a Barcelona, on va fer la seva gran obra, el santuari de Sant Josep de la Muntanya, que li semblava petit

fins al punt que s’explica que feia enderrocar les parets de l’església per ampliar els espais”.

Àngels Arrabal ha destacat, en un altre moment, que “la Mare Petra ja va pronosticar que vindria al santuari gent de tot el món, i ha estat així, amb moltes persones atretes per la devoció a Sant Josep, el primer dedicat a l’espòs de Maria a tot el món i l’únic d’Espanya”. Sobre la congregació, ha dit que “està dedicada des del principi als desvalguts, a gent gran i a criatures en situació desemparada, tot i que també tenen escoles”. Igualment ha comentat que “la vida actual del santuari, després de 100 anys, no és gaire diferent a la del principi, perquè sempre s’ha dedicat al culte a Sant Josep i a acollir mainada en situació de vulnerabilitat i precarietat, principalment nens pobres, orfes o en altres situacions”. Finalment ha aclarit que, “des que existeix la Llei del Menor dels anys 80, els nens arriben al santuari a través de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) perquè després les religioses i voluntaris siguin els responsables legals de les criatures, ara ateses per un equip d’uns 50 educadors, sota la màxima responsabilitat de les religioses”.

La secretària de l’Associació de Sant Josep de la Muntanya ha assegurat que “el que es fa pels infants, seguint les directrius de la Generalitat, és donar suport a la feina dels professionals”. I pel que fa al culte, ha confirmat que “és el propi de qualsevol santuari”. Ha valorat sobretot el fet que “moltes persones descobreixen el santuari quan van de camí cap al Park Güell”. Àngels Arrabal ha assegurat que “els integrants de l’associació que van demanar la coronació canònica el 1921 tenen un nexe entre l’inici i el moment actual, cosa que fa que la commemoració d’ara sigui un signe de continuïtat”.

Predicar la resurrecció, un repte

Per la seva banda, Xavier Melloni ha explicat que surt sovint de la Cova de Manresa, on viu actualment, per donar a conèixer el missatge de la Pasqua, que “és simbòlic, cosa que no vol dir que no sigui real”. Ha dit que “els relats que tenim dels evangelis són simbòlics, no pas literals, i aporten una catequesi per expressar una experiència transcendent i afable des d’una forma de presència que ajuda a explicar una cosa que és intangible però no pas irreal”. En aquesta línia, ha afegit que “es tracta de poder descobrir i desvetllar els sentits espirituals que tenim tots amagats i adormits”. Melloni ha comentat que “els joves han de comprendre que el simbolisme no és menys realitat que la literalitat”. Ha dit igualment que “això requereix una pedagogia, perquè vivim en una societat de cultura molt racional, molt controladora i a base de dades, estadístiques o allò que es pot demostrar”.

L’antropòleg ha subratllat que “tot és significat i símbol d’una altra cosa, perquè només tenim les lletres, ens manca el significat i necessitem interpretar la realitat, que és una pedrera de la qual hem de fer un mosaic i, en definitiva, una significació mística del que vivim”. S’ha referit així a “la pandèmia, que té un missatge amagat a partir del qual hem d’explorar la realitat simbòlica per comprendre moltes més coses que està dient el Covid”. Ha criticat que “se li digui bitxo, quan no es tracta d’eliminar-lo, sinó d’incorporar-lo de la mateixa manera que la Pasqua significa incorporar la mort, com a procés de transcendència, no pas eliminar-la”.

En un altre moment, Xavier Melloni ha assegurat que “l’aniversari dels 500 anys de l’arribada de Sant Ignasi a Manresa no és, de fet, gens rodó sinó ferit pertot arreu”. Ha aclarit que “celebrem un fracàs” i que “el perill és fer-lo rodó, perquè no pot ser una nostàlgia que ja sabem com acabarà, tot i que tenim l’oportunitat de fer una experiència de transformació per fer el mateix procés que va viure Sant Ignasi, primer a Loiola i després a Manresa, on va davallar als mateixos inferns perquè ser ferit en una batalla no és cap broma”. Ha conclòs que, “només si som capaços de fer aquesta baixada, convertirem l’energia negada en transformada sense que la commemoració quedi en un maquillatge”.

Reflexió i actualitat

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió sobre l'exposició 'Obre els ulls: una lectura social i ecològica de la pandèmia', que es pot visitar fins al juny i que està organitzada per Càritas Diocesana de Barcelona. Un informe, presentat coincidint amb la inauguració de la mostra, diu que un 21,2 per cent de les famílies ateses per l'entitat catòlica no tenen cap ingrés. Després de la taula de testimonis, el franciscà i periodista Luis-Esteban Larra ens ha explicat la història setmanal a 'La vida possible'. Hem compartit, ja en els instants finals, un fragment de la cançó 'Queda't amb nosaltres', un tema del grup Canta la teva Fe que ens ambienta el tercer diumenge de Pasqua: https://www.youtube.com/watch?v=NzUT76ZWc5g

Igualment hem compartit uns apunts d'actualitat sobre l'elecció del bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo com a nou secretari de la Tarraconense, en substitució de l'arquebisbe Joan-Enric Vives, i sobre la mort als 94 anys de Benjamí Planes, president del Consell Evangèlic de Catalunya i director de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya i de la revista 'Presència Evangèlica'. Tot això ha completat el programa en una nova edició, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 d’Ona Mitja).

Radio en directo COPE
  • item no encontrado

En directo 2

Tiempo de Juego

Con Paco González, Manolo Lama y Pepe Domingo Castaño

Reproducir
Directo Tiempo de Juego

Tiempo de Juego

Con Paco González, Manolo Lama y Pepe Domingo Castaño

Italia-Suiza

Escuchar
Directo TRECE Al Día Noticias

TRECE Al Día Noticias

Con José Luis Pérez y María Ruiz

Ver TRECE