Ignasi Miranda / Montse Roset

La recent publicació del document ‘Compromís amb una ecologia integral’, signat per un ampli grup de dirigents cristians d’arreu de Catalunya, i l’atenció espiritual i sacramental dels sacerdots als hospitals han estat els principals temes tractats aquest divendres, 22 de maig, durant el programa ‘El Mirall’, a COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja). L’escrit sobre medi ambient, que coincideix amb el cinquè aniversari de l’encíclica del Papa Francesc ‘Laudato si’, l’ha comentat el director de Justícia i Pau a Barcelona, Eduard Ibáñez, un dels seus principals promotors. “Vol animar els creients catalans, amb els cristians en general, les comunitats, els moviments i altres entitats, a assumir en profunditat, cinc anys després, els reptes de la ‘Laudato si’, sobretot avançar cap a una conversió ecològica integral”, ha explicat. Igualment Ibáñez ha explicat que l’escrit del Papa planteja “un canvi de mentalitat i d’estil de vida per preservar la casa comuna, el planeta, i construir entre tots un món més just”. El director de Justícia i Pau ha recordat, a més, que l’encíclica “connecta profundament l’ambient natural amb la realitat humana, dues dimensions molt unides, ja que tot està interconnectat”.

En un altre moment, Eduard Ibáñez ha dit que el document ‘Compromís amb una ecologia integral’ “vol que els cristians ens comprometem a treballar per canviar tot allò que estigui en les nostres mans i així afavorir que es pugui posar punt final a la destrucció ecològica planetària”. El director de Justícia i Pau ha comentat també que “alguns pensadors estan dient que la crisi sanitària, amb aquesta pandèmia, podria estar connectada a una pressió cada cop més excessiva que els humans estem plantejant a la natura, cosa que ha provocat que s’alliberin virus com ara aquest”. Ha aclarit que, “encara que això no sigui veritat, aquesta pandèmia ens ha mostrat la nostra fragilitat com a éssers humans i que no som els amos de la natura, a la qual estem sotmesos”. Ibáñez ha definit aquesta situació actual com “una oportunitat per prendre consciència de com estem vivint, majoritàriament instal·lats en una vida consumista i depredadora que explota els recursos naturals a benefici només d’una part”. En la mateixa línia, ha defensat un canvi, “seguint la crida del Papa Francesc i moltes altres persones, en l’estil de vida cap a una manera de viure més simple, més sòbria i més austera i no tan dominadora, perquè la natura ha de ser preservada perquè la gaudeixin tots els pobles del planeta”.

Finalment Eduard Ibáñez ha assegurat que el document “hauria d’ajudar a enfortir el vincle entre la nostra fe cristiana i la preservació de la natura, dos temes que no són diferents, sinó al contrari perquè estimar Déu precisament ha de portar a estimar la natura”. Igualment ha comentat que aquesta “és una exigència del compromís amb la justícia: viure de manera que les nostres accions siguin en benefici dels altres, cosa que ens ajuda a preservar l’ambient natural, perquè cal que les comunitats cristianes agafin més consciència de tot això i ho traslladin a la litúrgia, a la catequesi, a l’ensenyament, a l’organització de les parròquies i a tot arreu”. El director de Justícia i Pau a Barcelona ha dit que “aquest és un document obert a la signatura de qualsevol persona creient o institucions, des d’associacions fins a comunitats religioses, per ampliar el miler d’adhesions que té ara”. Per signar l’escrit, cal entrar en el web www.justiciaipau.org.

Per la seva banda, el sacerdot de la diòcesi de Terrassa Albert Mikhail ha explicat que ha viscut “amb gran intensitat aquests dos mesos de pandèmia, des de l’atenció i el servei als malalts”. Ha admès que de vegades “els sacerdots tenen molta angúnia del que és el context hospitalari, amb la sang i la malatia”. Mikhail ha recordat que “el sacerdot té un paper molt important a l’hora d’atendre els malalts, amb les seves mans consagrades, d’un poder extraordinari i de gran excepcionalitat”. El prevere ha destacat que la pandèmia ha estat per a ell marcada per “la proximitat i l’entrega sense límits”, dins una realitat en què ha considerat “tots els malalts membres de la pròpia família”. Albert Mikhail ha assegurat que pensa “molt sovint en els malalts, els marginats, els qui pateixen la soledat i els qui se senten rebutjats, perquè l’ésser humà necessita afecte, estimar i ser estimat”. En aquesta línia, ha dit que “el contacte personal ha de ser de tu a tu”, una proximitat bàsica “perquè els malalts rebin bé l’Eucaristia o el sagrament de la unció”.

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió novament sobre el culte públic, que ja és possible a totes les diòcesis amb seu a Catalunya. Després de la taula de testimonis, el franciscà i periodista Luis-Esteban Larra ens ha explicat la història setmanal a 'La vida possible', aquesta vegada centrada en la festa de l’Ascensió del Senyor. Hem compartit, ja en els instants finals, un fragment de la cançó ‘Dios asciende entre aclamaciones, un tema de l’agrupació musical peruana Kerygma de Amor en l'Esperit a Catalunya, que en va fer la traducció al català: https://www.youtube.com/watch?v=UEpo7b6SPcg. Un breu apunt d'actualitat sobre la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que se celebra aquest diumenge, i sobre la presa de possessió del bisbe català Josep Maria Abella com a nou titular de la diòcesi de Fukuoka (Japó) han completat aquesta edició del programa, com sempre a COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja).