Ignasi Miranda / Montse Roset

El programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja) ha parlat aquest divendres, 8 d’octubre, de la visita a Barcelona, aquesta setmana, de la creu de les Jornades Mundials de la Joventut, amb la icona mariana de Lisboa 2023, com també del barroc a Catalunya, amb motiu de la lliçó inaugural del curs 2021-2022 a l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Ha estat en una taula de testimonis amb la participació de Carlos Bosch, director del Secretariat de Pastoral amb Joves de l’Arquebisbat de Barcelona, i Maria Garganté, professora de la Facultat Antoni Gaudí i ponent de la lliçó inaugural aquesta setmana, sobre el barroc. Bosch ha qualificat de gran regal la presència dels dos signes de les trobades juvenils convocades pel Papa. Ha destacat que la celebració del dilluns 4 d’octubre, a l’església de Betlem de Barcelona, “va ser molt entranyable i molt maca, ja que va ajudar a despertar en els cors la il·lusió de cara a la propera Jornada Mundial de la Joventut 2023 a Lisboa”. El també capellà ha comentat que la vetlla “va començar amb un petit testimoni, després de la processó d’entrada, que va ser el de Berta Puig, una noia del barri de Gràcia que va explicar com la JMJ de Cracòvia 2016 va transformar la seva vida”.

En un altre moment, Carlos Bosch ha dit que “el signe parla ell mateix, perquè no deixa de ser la creu de Jesucrist, que es manifesta i s’entrega per nosaltres, realitat que perdura en el temps, com l’amor del Senyor per nosaltres”. El director del Secretariat de Joventut ha subratllat que “aquesta creu lliurada per Joan Pau II ha passat per tots els continents, i ha estat a la Zona Zero de Nova York, a Rwanda i en moltes zones compromeses, perquè tothom vegi el món on viuen els joves, des d’on el Senyor redimeix”. En aquesta línia, ha qualificat de “molt colpidor veure com adoraven la creu els nois i noies presents a la Missa” de dilluns 4 d’octubre. Ha conclòs que tot plegat és “signe d’aquest amor del qui s’entrega per ressuscitar”. Sobre la preparació, Bosch ha assegurat que “l’acte de dilluns passat ja va ser el tret de sortida per a la Jornada Mundial de la Joventut a Lisboa per anar preparant els cors”.

El sacerdot barceloní ha comentat, d’altra banda, el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la aquest estiu, experiència que ha qualificat de “meravella, perquè s’ha vist una síntesi de la vida, sortint del propi sofà i aixecant-nos tots, i perquè pelegrinar cap a la casa del Pare és el que fem cada dia”. Carlos Bosch ha explicat finalment que “aquest 2023 la Jornada Mundial de la Joventut queda molt més a prop que la del 2019 a Panamà, cosa que és una gran oportunitat perquè els joves surtin i es trobin amb nois i noies d’altres països, en una vivència de gran riquesa perquè el Senyor sedueix tothom”. Igualment ha comentat que “la previsió és fer ‘lío’, com deia el Papa l’any 2013”.

El barroc, gran riquesa espiritual i artística

En la segona part de la taula, hem parlat de l’acte inaugural oficial del curs a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, que engloba les facultats eclesiàstiques de Teologia, Filosofia, Antoni Gaudí d’Art i l’Institut Superior de Litúrgia. Dins la sessió, que es va fer dimarts 5 d’octubre, Maria Garganté va intervenir sota aquest títol: “Paisatge espiritual a la Catalunya del barroc: reflexions sobre art i patrimoni”. La doctora en Geografia i Història (història de l’art) ha explicat que “el barroc ha estat injustament associat a un període de decadència política i econòmica, però això no es correspon amb la gran vitalitat constructiva i artística que ens han llegat múltiples manifestacions, des d’un munt d’esglésis barroques que defineixen les característiques principals de moltes poblacions fins al fet que, fins a la guerra civil, l’interior de les esglésies estava decorat amb mobiliari litúrgic procedent precisament del barroc”.

La professora ha recordat que “el retaule és un dels elements més definitoris del barroc català, ja que constituïa un repertori visual per explicar històries narratives o de la vida de Crist i Maria, de manera pedagògica i alhora de forma persuasiva, un doble sentit per commoure els afectes i emocionar, motiu pel qual aquesta estructura de graella sovint, segons avança el gènere, es va dissolent cap a retaules més espectaculars en què predominen elements daurats i policromia”.

Maria Garganté ha destacat, a més, que “les terres de Ponent i de l’Ebre constitueixen unes de les zones geogràfiques artísticament més interessants pel que fa a l’època del Barroc”. Ha posat com a exemple “la construcció de la catedral nova de Lleida, que propiciarà la imitació d’aquest model catedralici en la construcció d’altres esglésies”, com també “la basílica del Pilar de Saragossa i la col·legiata d’Alcanyís, llocs on s’emmirallaran alguns temples i hi exerciran una gran influència”. Ha apuntat igualment que “la façana de la catedral de Tortosa ha estat relacionada fins i tot amb la magnificència i l’estil de Sant Pere del Vaticà”. La professora ha assegurat, a més, que “Antoni Gaudí també va ser influït pel barroc, com un bon devot de la Mare de Déu de Misericòrdia del Barroc”.

Finalment, Garganté ha recordat que “moltes festes que marquen el nostre calendari litúrgic avui dia tenen una influència i un component extraordinaris procedent del barroc, com és el cas de Corpus, amb les formes i molts aspectes característics, i la Setmana Santa catalana, amb la dansa de la mort de Verges, alguns aspectes la Patum de Berga i altres manifestacions específiques”.

Reflexió i actualitat

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat precisament amb una reflexió sobre el trasllat de la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Mercè per ser restaurada, en la que ha estat la segona vegada que surt del cambril de la basílica barcelonina des de 1939. Després de la taula de testimonis i ja en els instants finals, hem compartit un fragment de la cançó 'Benaurances', en què el grup Kairoi interpreta el missatge d'aquest diumenge XXVIII durant l'any des de la nova visió de la pobresa: https://www.youtube.com/watch?v=RLJXXbZeV4s.

Igualment hem compartit uns apunts d'actualitat: sobre la Missa organitzada per a aquest diumenge pels 75 anys de la Germandat Obrera d'Acció Catòlica, a les 12 a la basílica de Santa Maria del Mar i presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo, sobre el llibre 'El Carmel de Mataró, un camí de segles, presentat aquest dimecres a la capital del Maresme, sobre 'Escolta Paraula', una proposta del prevere i teòleg Xavier Morlans per a cada dimecres a les 19.30h a l'església de Santa Anna de Barcelona, sobre la presentació també dimecres del llibre 'Roca i Pi, un llegat solidari per a Badalona, coeditat pel setmanari 'Catalunya Cristiana' i el Centre de Pastoral Litúrgica, i sobre la propera visita Ad Limina Apostolorum que els bisbes de Catalunya faran al Vaticà i al Papa del 10 al 15 de gener. Tot això ha completat el programa en una nova edició del Mirall, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 d’Ona Mitja).